Reflexió final... Nunca es tarde si la dicha es buena

Quasi dues setmanes després d'acabar el viatge m'he atrevit a deixar alguna cosa per escrit sobre ell...

Tanmateix, des de Gandia hem pogut imaginar i trobar totes les fotos que us hem deixat; mentre el Xarli ho penjava tot, a una llibreria de "Gandía pueblo" vaig trobar un llibre que em va cridar cap a ell, Le città invisibile (Les ciutats invisibles), d'Italo Calvino (molt recomanable qualsevol cosa d'ell, de veres).

Què millor per a un viatge inexistent que un recull de descripcions de ciutats inventades per Marco Polo per a entretenir a Kublai Kan, qui en el moment que el  venecià deixara de narrar el seu viatge li tallaria el cap?

Mentre estàvem a la platja de Gandia, Daimús i també al cim de la Safor (era fàcil posar un cartelet dels Alps allí...) anava llegint i vaig trobar un fragment de conversa entre els dos personatges que, almenys per a mi, reflecteix l'esperit del viatge (ja sé que es nota que sóc de lletres...):

MP. Les ciutats, com els somnis, estan fets de somnis i de pors, fins i tot si el fil del seu discurs és secret, les seues regles absurdes, les perspectives enganyoses i qualsevol cosa n'amaga una altra.
KK. Jo no tinc ni desitjos ni pors -declarà el gran Kan-, i els meus somnis estan composats o per la ment o per la casualitat.
MP. També les ciutats creuen ser obra de la ment o de la casualitat, però ni l'una ni l'altra són prou per mantenir els seus murs. D'una ciutat no gaudeixes les set o les setanta-set meravelles, sinó la resposta que dóna a una pregunta teua.
KK. O la pregunta que et fa obligant-te a respondre, com Tebes per boca de l'Esfinx.

Fins el proper viatge, sap qui a quina ciutat, quan i com!!

4200. Una distància recorreguda. El final d'un viatge.

No vos podeu imaginar les ganes que tenia de poder escriure un article amb un teclat, i espanyol. Dona gust.

Ja hem tornat a casa, i a simple vista les coses no han canviat gens. Segueix fent la mateixa calor i humitat que el dia que marxarem. Hi ha coses que no canvien.

Per donar-li un final al blog, vos contaré els últims dies del viatge, i així sempre quedaran per al record.

El dia 10. Turin.
Arribarem prompte a l'hotel i tinguérem temps per a veure la ciutat de forma tranquil·la. Per la vesprada passarem per un parc on hi havia uns barets i un grup assajant. De nit decidirem anar a veure'ls, va estar prou be.

La Catedral


El dia 11. Le tour de France.

Com ja vaig ficar el dissabte, fou una etapa pròpia del Tour. L'eixida era en Turin, la parada la tenien en Briançon i el final en Grenoble. En Briançon fou l'etapa on Andy Sleck es va escapar pujant els ports (pels quals nosaltres passarem) i en Grenoble fou on tingué lloc l'última crono on pergué el mallot groc en favor de Cadel Evans.

Pel camí, els Alps Francesos, amb el Col de Lauteret (2058 m) i el Col de Galibier al costat. I els glacials que encara queden. Uns paisatges espectaculars.

En Briançon pujarem a una de los dos fortificacions que tenen dalt de la muntanya i tinguérem unes vistes que donava gust, a l'altra sols és podia pujar amb els de patrimoni i per les vesprades.

I la sorpresa ens l'emportàrem en Grenoble. Pensàvem que era una ciutat que poc tenia que ensenyar-nos i ens emportarem algunes sorpreses. La primera fou un festival de Catalans. Porten fent-lo més de trenta anys, fan concerts, teatre, ballen sardes i fan castells. Que coses.

I la segon fou una de les millors vistes de tot el viatge. Grenoble té un telefèric que et puja dalt de la muntanya que tenen i des d'on pots visualitzar tota la ciutat, és per a voreu. Per a tindre millors vistes pujarem quan estava fent-se fosc, així contemplarem com anava il·luminant-se la ciutat. És una imatge per al record.
I allí dalt, amb la tranquil·litat del lloc i les meravelloses vistes em tornà a entrar la nostàlgia. Duia dos etapes suportant-ho prou be, des de la ruta Innsbruck-Verona però allí dalt no vaig poder. En tot moment del viatge he pensat en ella, estrany era l'estona que no ho feia, hi havien vegades que era més fort i vegades que era menys. Ahí fou de les fortes.

Briançon des d'una de les fortaleses.


Les Festes Catalanes de Grenoble


Part de les vistes nocturnes de Grenoble des de la muntanya


Dia 12. Anem cap a baix.
Eixe ja ens dirigíem cap al sur, quasi cap a casa. Pararíem en Avignon i faríem nit en Montpelier per a l'endemà arribar a Sueca.
Hi hagueren prou problemes en l'autopista entre retencions i accidents (cosa que ens va fer que l'endemà ens alçarem prompte i férem carretera, no voliem tindre alguna cosa pareguda i menys sent diumenge). Però al final arribarem a Avignon, on veiérem la seu Papa i el seu famós pont que no passa el riu.

D'ahí cap a Montpellier. Que per a arribar a l'hotel ens costà Déu i ajuda, apart de tindre el navegador trencat (preguntarem, no era massa problema) l'hotel estava al centre de la ciutat, el qual era tot peatonal i estava tot en obres, un caos.
Però finalment arribarem, veiérem la part antiga de la ciutat, soparem i a dormir.

El pont d'Avignon

Dia 13. Casa.

Dia de viatge, dia de carretera, dia de tornar a la crua realitat. A les 9 ja havíem creuat la frontera i les 2 i mitja estàvem en casa. S'havia acabat tot. Les dues setmanes ja havien passat, ara sols és un record de per vida.

Un record d'un dels millors viatges que faré en la meua vida, i el primer sense ella.

Arribí a casa amb ànims i certes il·lusions però que prompte, massa prompte, desaparegueren i tot tornà al seu amarg origen. Em queda una setmana per a a anar a treballar i no se com ho podré suportar. Porte més de 24 hores pegant-li voltes i més voltes al tema. Açò és un infern.

Volia tornar i al mateix temps no per que em temia que passaria açò, i ha passat, i està passant. I no se fins quan però no veig un final, no.


I açò ha sigut de manera molt breu el viatge. L'aventura de dos Suecans pels Alps amb un Focus. Quan ens veiem en persona ja ho esplaiarem molt més.

Ens veiem.

El divendres férem Le Tour de France

Anava a contar-vos els tres últims dies però hem costarà molt i demà matinem per a tornar a casa. Ja ho escriure des d'allí.

En lloc d'això vos deixe dos fotos d'un lloc pel que passarem ahir. Vos sona?

Ens veiem pel poble.

Dies 8, 9, 10 i 11. Veurem hui fins on escric.

Dia 8. Una estàtua de pega i un festival en dia de descans.

Eixirem eixe dia d'Innsbruck i tornarem a Itàlia, concretament a Verona. No cal que vos diga que és el més famós de Verona ja que cadascú té una opinió diferent i no arribariem a cap conclusió.

De camí a Verona feren una para en Trento, on féren un Concilio.

Ja en Verona, ficàrem el modo vore-ho tot i ens pegarem un passó que no era normal. Acabarem més cançants que dos tontos.

De les coses més recomanades cal destacar l'Arena romana on fan un festival d'opera durant les mesos de juliol i Agost. Casualment eixa dia descansaven. El dia abans feren Aida i el dia derprés La Traviata. Mira que sort.

En aquest viatge ens està passant això moltes vegades, o arribàvem prompte o fèiem tard, i per pocs dies. Ja fora a espectacles, concerts, etc.

L'altra cosa que es podria destacar de Verona és la casa de Julieta, on el que diuen que és. Hi ha una estàtua ben sobà i un balcó. I mils de turistes, o més.

Alguna foto de record.


La casa de Julieta


L'Arena de Verona.

Dia 9. Una catedral.
Però no religiosa, o si, depèn. Si Maradona té una religió.

Eixiriem de Verona en direcció Milà Però abans d'arribar havíem de fer una de les parades obligades del viatge: el Autodromo de Monza. Ens costa un poc de trovar ja que està dins d'un parc dins del poble, però el trobàrem.

Tinguérem la sort que eixe dia Pirelli estava fent els testos de pneumàtics per al gran premi d'Italia que és fa l'11 de Setembre i tenien un F1 propi vinga pegar voltes al circuit.

Després de disfrutar ja anàrem a Milà i vingué el show d'aparcar. Bàsicament imposible. Acabàrem en la zona blava amb la peculiaritat que no hi havia màquina que donava tiquets, els compraves al quiosc, éren rasca rasca i un per hora. Mireu la foto.

Ja per la vesprada ens pegàrem una volta per la ciutat tranquillament.

Demà fique la resta de dies.

Unes fotos.



La caredral (de Milà)


L'hora de Milà


L'altra Catedral, la bona

Dies 7, 8, 9 i 10. Massa coses per a un títol

En un principi vaig escriure açò però al final els problemes d'Internet s'han allargat massa díes i ho hem deixat córrer fins que tot s'ha solucionat.

Dia 7. Un castell i sense internet

Estan havent problemes amb la conexió del wifi a l'hotel de Gandia, motiu pel qual ahir no poguérem ficar l'article.

Mirant estava, estovat a la platja de Gandia, les coses que podíem veure en el teòric dia de hui entre Fieldkrich i Innsbruck quan vaig trobar el castell de Fussen, no vos fique el nom en alemany (està en eixe país) ja que no el se i no puc copiar i pegar. Es el castell en el que se bassa el de Disneyland. Tocaria veure'l.

Després de fer una llarga cua per a arribar al pàrquing del castell, normal ja que és el principal atractiu de la zona, ens cobrarien 5 euros per deixar el cotxe. Preu d'Internet.

Pel que em pogut veure, la cua per a comprar les entrades era de més d'una hora. Així que decidiriem no comprar-les i arribar sols fins al pati interior. Prèvia pujada de 20 minuts a peu.

El castell és una passada, i quedaria pendent per a un altre cop veure'l per dins. Adjuntem foto de la wikipedia.

Després d'això retornariem a Àustria per a dirigir-nos a Innsbruck. No cal que vos conte el camí, tal qual el dia d'abans però més verd.

Parariem a dinar en algun poblet típic a menjar Goulag.

I finalment arribariem a Innsbruck on tindríem l'habitació amb millors vistes, de la finestra cap a fora.
Eixa mateixa vesprada veuríem tot el que és interessant d'eixa ciutat i ja està. Massa prompte.

A destacar: el cami de Santiago i un cd que el pegava el palo

I massa prompte el sopar, a les 8 ja teníem al cos. I ara qué podríem fer? Fer-nos una pinta i trovar el Guitarro d'innsbruck. I les once el mc donalds tancat. Que coses. En teoria hui toca Verona. Ja veurem.

Jo em pensava que al eixir d'Italia ja estaria millor però no ha sigut així, hui he tornat a caure i quan menys m'ho esperava. Veurem demà que torne a Itàlia.

Algunes fotos d'Internet:


El Castell de Fusen.


El CD del palo




El camí de Santiago


Part de les vistes de l'hotel



La casa del sostre daurat

I ara toca el de la resta de dies. Però això ho deixarem per a demà.

Estem vius...

... però sense Internet. Anem a la seua recerca, a la nit la trobarem.

Dia 6. Lienchenstein existeix i 31 el 31 en 4 països

Hola a tots.

Per coses de la Càbala i l'astrologia hui tocava el que podría ser l'etapa més bonica (creguem pel que fica en la wikipedia) i més internacional. Justament hui. Comencem.

Vist que ahir ens gitariem prou tard contemplant les vistes del llac, aquest mati haguérem dormit fins tard. Però no tindríem en compter que a les 7 es dia clar i que estaríem veient amaneixer per les muntanyes que rodejen el llac, ja que la claror i el desfici ens impedirien dormir més. (Traducció: a les 7 tornavem de Coco-loco)

Café al cos i marxariem cap a Sils Maria. Una aldea de Suiza on Nietzsche tenia una casa. Per a arribar a eixe punt tindríem les 2 visions

més impresionants del viatge. Creuar el llac Como amb un Ferri i creuar els Alps amb el cotxe, hi ha cada vall que et quedes impresionat.

Vist que seria hora de dinar buscariem un bar on tingueren tele i ficaren la carrera. Per a no discutir la veuríem en un país neutral, Suisa.

Ben dinats ens dirigiriem a Lienchenstein, i el trobaríem, i el veuríem i quasi ens passaríem de llarg. Per a, finalment arribar a Fieldkrich, en Àustria i acabar el dia allí.

Aduanes, moltes. Parar-no, per a què?

I com era d'esperar, hui he tornat a caure, i ha sigut el dia que més m'ha durat.

Demà, un castell i Innsbruck. Vaig a anar buscant fotos, les de hui.


No es podeu imaginar el que costa trobar una foto d'un focus dalt d'un Ferri



Realment no se quina carrera és però pega el palo


Existeix

Dia 5. Un llac i fotos nostres

Segons la ruta programada hui tocava eixir de Genova i anar al llac Como. A més, i per a que no insistiu més anavem a ficar fotos nostres en els llocs que comentem. Però tot això comporta un llarg i exaustiu treball de búsqueda en Google per a traure fotos de tot això i que quadre amb els textos que ens inventem, i tot això mentre seguim fent-nos cervesses a la platja de Gandia.

Començarien pel matí acavant de veure el far de Genova i dirigint-nos al llac Como, on arribariem a mig dia després d'estar parats més de mitja hora en el peatje de Milan. Una vegada a l'hotel de Torno ens quedaríem meravellats amb el llac i les vistes, sobre tot les del balcó (no com les de l'hotel de Gandia que donen de cul a la platja).

Després de dinar, de cara al llac, veuríem el poblet, una passada. Anirien a contemplar Como i finalment sopariem en Lenno, on hauríem arribat a la villa on es gravà un part de Star Wars 2 però no ens deixarien entrar per arribar tard.

I per finalitçar la nit estaríem fent l'article al balcó de l'habitació disfrutant de les vistes nocturnes.

Dalt o baix haguera segur així. I demà toquen 4 països. Curiós, molt curiós.

I seria el segon dia d'estar en Itàlia i seria el segon dia que també estaria mes mal, en Pasqua ens quedarem a no res d'anar a Como. I demà segur que estaré pitjor. El primer sense ella en moolts anys.

I ara vos fiquen les fotos que em trovat.


Amb un poc d'imaginació som nosaltres


Podrien passar pels nostres peus al balcó de l'habitació


Dinant cara el llac