Reflexió final... Nunca es tarde si la dicha es buena

Quasi dues setmanes després d'acabar el viatge m'he atrevit a deixar alguna cosa per escrit sobre ell...

Tanmateix, des de Gandia hem pogut imaginar i trobar totes les fotos que us hem deixat; mentre el Xarli ho penjava tot, a una llibreria de "Gandía pueblo" vaig trobar un llibre que em va cridar cap a ell, Le città invisibile (Les ciutats invisibles), d'Italo Calvino (molt recomanable qualsevol cosa d'ell, de veres).

Què millor per a un viatge inexistent que un recull de descripcions de ciutats inventades per Marco Polo per a entretenir a Kublai Kan, qui en el moment que el  venecià deixara de narrar el seu viatge li tallaria el cap?

Mentre estàvem a la platja de Gandia, Daimús i també al cim de la Safor (era fàcil posar un cartelet dels Alps allí...) anava llegint i vaig trobar un fragment de conversa entre els dos personatges que, almenys per a mi, reflecteix l'esperit del viatge (ja sé que es nota que sóc de lletres...):

MP. Les ciutats, com els somnis, estan fets de somnis i de pors, fins i tot si el fil del seu discurs és secret, les seues regles absurdes, les perspectives enganyoses i qualsevol cosa n'amaga una altra.
KK. Jo no tinc ni desitjos ni pors -declarà el gran Kan-, i els meus somnis estan composats o per la ment o per la casualitat.
MP. També les ciutats creuen ser obra de la ment o de la casualitat, però ni l'una ni l'altra són prou per mantenir els seus murs. D'una ciutat no gaudeixes les set o les setanta-set meravelles, sinó la resposta que dóna a una pregunta teua.
KK. O la pregunta que et fa obligant-te a respondre, com Tebes per boca de l'Esfinx.

Fins el proper viatge, sap qui a quina ciutat, quan i com!!

4200. Una distància recorreguda. El final d'un viatge.

No vos podeu imaginar les ganes que tenia de poder escriure un article amb un teclat, i espanyol. Dona gust.

Ja hem tornat a casa, i a simple vista les coses no han canviat gens. Segueix fent la mateixa calor i humitat que el dia que marxarem. Hi ha coses que no canvien.

Per donar-li un final al blog, vos contaré els últims dies del viatge, i així sempre quedaran per al record.

El dia 10. Turin.
Arribarem prompte a l'hotel i tinguérem temps per a veure la ciutat de forma tranquil·la. Per la vesprada passarem per un parc on hi havia uns barets i un grup assajant. De nit decidirem anar a veure'ls, va estar prou be.

La Catedral


El dia 11. Le tour de France.

Com ja vaig ficar el dissabte, fou una etapa pròpia del Tour. L'eixida era en Turin, la parada la tenien en Briançon i el final en Grenoble. En Briançon fou l'etapa on Andy Sleck es va escapar pujant els ports (pels quals nosaltres passarem) i en Grenoble fou on tingué lloc l'última crono on pergué el mallot groc en favor de Cadel Evans.

Pel camí, els Alps Francesos, amb el Col de Lauteret (2058 m) i el Col de Galibier al costat. I els glacials que encara queden. Uns paisatges espectaculars.

En Briançon pujarem a una de los dos fortificacions que tenen dalt de la muntanya i tinguérem unes vistes que donava gust, a l'altra sols és podia pujar amb els de patrimoni i per les vesprades.

I la sorpresa ens l'emportàrem en Grenoble. Pensàvem que era una ciutat que poc tenia que ensenyar-nos i ens emportarem algunes sorpreses. La primera fou un festival de Catalans. Porten fent-lo més de trenta anys, fan concerts, teatre, ballen sardes i fan castells. Que coses.

I la segon fou una de les millors vistes de tot el viatge. Grenoble té un telefèric que et puja dalt de la muntanya que tenen i des d'on pots visualitzar tota la ciutat, és per a voreu. Per a tindre millors vistes pujarem quan estava fent-se fosc, així contemplarem com anava il·luminant-se la ciutat. És una imatge per al record.
I allí dalt, amb la tranquil·litat del lloc i les meravelloses vistes em tornà a entrar la nostàlgia. Duia dos etapes suportant-ho prou be, des de la ruta Innsbruck-Verona però allí dalt no vaig poder. En tot moment del viatge he pensat en ella, estrany era l'estona que no ho feia, hi havien vegades que era més fort i vegades que era menys. Ahí fou de les fortes.

Briançon des d'una de les fortaleses.


Les Festes Catalanes de Grenoble


Part de les vistes nocturnes de Grenoble des de la muntanya


Dia 12. Anem cap a baix.
Eixe ja ens dirigíem cap al sur, quasi cap a casa. Pararíem en Avignon i faríem nit en Montpelier per a l'endemà arribar a Sueca.
Hi hagueren prou problemes en l'autopista entre retencions i accidents (cosa que ens va fer que l'endemà ens alçarem prompte i férem carretera, no voliem tindre alguna cosa pareguda i menys sent diumenge). Però al final arribarem a Avignon, on veiérem la seu Papa i el seu famós pont que no passa el riu.

D'ahí cap a Montpellier. Que per a arribar a l'hotel ens costà Déu i ajuda, apart de tindre el navegador trencat (preguntarem, no era massa problema) l'hotel estava al centre de la ciutat, el qual era tot peatonal i estava tot en obres, un caos.
Però finalment arribarem, veiérem la part antiga de la ciutat, soparem i a dormir.

El pont d'Avignon

Dia 13. Casa.

Dia de viatge, dia de carretera, dia de tornar a la crua realitat. A les 9 ja havíem creuat la frontera i les 2 i mitja estàvem en casa. S'havia acabat tot. Les dues setmanes ja havien passat, ara sols és un record de per vida.

Un record d'un dels millors viatges que faré en la meua vida, i el primer sense ella.

Arribí a casa amb ànims i certes il·lusions però que prompte, massa prompte, desaparegueren i tot tornà al seu amarg origen. Em queda una setmana per a a anar a treballar i no se com ho podré suportar. Porte més de 24 hores pegant-li voltes i més voltes al tema. Açò és un infern.

Volia tornar i al mateix temps no per que em temia que passaria açò, i ha passat, i està passant. I no se fins quan però no veig un final, no.


I açò ha sigut de manera molt breu el viatge. L'aventura de dos Suecans pels Alps amb un Focus. Quan ens veiem en persona ja ho esplaiarem molt més.

Ens veiem.

El divendres férem Le Tour de France

Anava a contar-vos els tres últims dies però hem costarà molt i demà matinem per a tornar a casa. Ja ho escriure des d'allí.

En lloc d'això vos deixe dos fotos d'un lloc pel que passarem ahir. Vos sona?

Ens veiem pel poble.

Dies 8, 9, 10 i 11. Veurem hui fins on escric.

Dia 8. Una estàtua de pega i un festival en dia de descans.

Eixirem eixe dia d'Innsbruck i tornarem a Itàlia, concretament a Verona. No cal que vos diga que és el més famós de Verona ja que cadascú té una opinió diferent i no arribariem a cap conclusió.

De camí a Verona feren una para en Trento, on féren un Concilio.

Ja en Verona, ficàrem el modo vore-ho tot i ens pegarem un passó que no era normal. Acabarem més cançants que dos tontos.

De les coses més recomanades cal destacar l'Arena romana on fan un festival d'opera durant les mesos de juliol i Agost. Casualment eixa dia descansaven. El dia abans feren Aida i el dia derprés La Traviata. Mira que sort.

En aquest viatge ens està passant això moltes vegades, o arribàvem prompte o fèiem tard, i per pocs dies. Ja fora a espectacles, concerts, etc.

L'altra cosa que es podria destacar de Verona és la casa de Julieta, on el que diuen que és. Hi ha una estàtua ben sobà i un balcó. I mils de turistes, o més.

Alguna foto de record.


La casa de Julieta


L'Arena de Verona.

Dia 9. Una catedral.
Però no religiosa, o si, depèn. Si Maradona té una religió.

Eixiriem de Verona en direcció Milà Però abans d'arribar havíem de fer una de les parades obligades del viatge: el Autodromo de Monza. Ens costa un poc de trovar ja que està dins d'un parc dins del poble, però el trobàrem.

Tinguérem la sort que eixe dia Pirelli estava fent els testos de pneumàtics per al gran premi d'Italia que és fa l'11 de Setembre i tenien un F1 propi vinga pegar voltes al circuit.

Després de disfrutar ja anàrem a Milà i vingué el show d'aparcar. Bàsicament imposible. Acabàrem en la zona blava amb la peculiaritat que no hi havia màquina que donava tiquets, els compraves al quiosc, éren rasca rasca i un per hora. Mireu la foto.

Ja per la vesprada ens pegàrem una volta per la ciutat tranquillament.

Demà fique la resta de dies.

Unes fotos.



La caredral (de Milà)


L'hora de Milà


L'altra Catedral, la bona

Dies 7, 8, 9 i 10. Massa coses per a un títol

En un principi vaig escriure açò però al final els problemes d'Internet s'han allargat massa díes i ho hem deixat córrer fins que tot s'ha solucionat.

Dia 7. Un castell i sense internet

Estan havent problemes amb la conexió del wifi a l'hotel de Gandia, motiu pel qual ahir no poguérem ficar l'article.

Mirant estava, estovat a la platja de Gandia, les coses que podíem veure en el teòric dia de hui entre Fieldkrich i Innsbruck quan vaig trobar el castell de Fussen, no vos fique el nom en alemany (està en eixe país) ja que no el se i no puc copiar i pegar. Es el castell en el que se bassa el de Disneyland. Tocaria veure'l.

Després de fer una llarga cua per a arribar al pàrquing del castell, normal ja que és el principal atractiu de la zona, ens cobrarien 5 euros per deixar el cotxe. Preu d'Internet.

Pel que em pogut veure, la cua per a comprar les entrades era de més d'una hora. Així que decidiriem no comprar-les i arribar sols fins al pati interior. Prèvia pujada de 20 minuts a peu.

El castell és una passada, i quedaria pendent per a un altre cop veure'l per dins. Adjuntem foto de la wikipedia.

Després d'això retornariem a Àustria per a dirigir-nos a Innsbruck. No cal que vos conte el camí, tal qual el dia d'abans però més verd.

Parariem a dinar en algun poblet típic a menjar Goulag.

I finalment arribariem a Innsbruck on tindríem l'habitació amb millors vistes, de la finestra cap a fora.
Eixa mateixa vesprada veuríem tot el que és interessant d'eixa ciutat i ja està. Massa prompte.

A destacar: el cami de Santiago i un cd que el pegava el palo

I massa prompte el sopar, a les 8 ja teníem al cos. I ara qué podríem fer? Fer-nos una pinta i trovar el Guitarro d'innsbruck. I les once el mc donalds tancat. Que coses. En teoria hui toca Verona. Ja veurem.

Jo em pensava que al eixir d'Italia ja estaria millor però no ha sigut així, hui he tornat a caure i quan menys m'ho esperava. Veurem demà que torne a Itàlia.

Algunes fotos d'Internet:


El Castell de Fusen.


El CD del palo




El camí de Santiago


Part de les vistes de l'hotel



La casa del sostre daurat

I ara toca el de la resta de dies. Però això ho deixarem per a demà.

Estem vius...

... però sense Internet. Anem a la seua recerca, a la nit la trobarem.

Dia 6. Lienchenstein existeix i 31 el 31 en 4 països

Hola a tots.

Per coses de la Càbala i l'astrologia hui tocava el que podría ser l'etapa més bonica (creguem pel que fica en la wikipedia) i més internacional. Justament hui. Comencem.

Vist que ahir ens gitariem prou tard contemplant les vistes del llac, aquest mati haguérem dormit fins tard. Però no tindríem en compter que a les 7 es dia clar i que estaríem veient amaneixer per les muntanyes que rodejen el llac, ja que la claror i el desfici ens impedirien dormir més. (Traducció: a les 7 tornavem de Coco-loco)

Café al cos i marxariem cap a Sils Maria. Una aldea de Suiza on Nietzsche tenia una casa. Per a arribar a eixe punt tindríem les 2 visions

més impresionants del viatge. Creuar el llac Como amb un Ferri i creuar els Alps amb el cotxe, hi ha cada vall que et quedes impresionat.

Vist que seria hora de dinar buscariem un bar on tingueren tele i ficaren la carrera. Per a no discutir la veuríem en un país neutral, Suisa.

Ben dinats ens dirigiriem a Lienchenstein, i el trobaríem, i el veuríem i quasi ens passaríem de llarg. Per a, finalment arribar a Fieldkrich, en Àustria i acabar el dia allí.

Aduanes, moltes. Parar-no, per a què?

I com era d'esperar, hui he tornat a caure, i ha sigut el dia que més m'ha durat.

Demà, un castell i Innsbruck. Vaig a anar buscant fotos, les de hui.


No es podeu imaginar el que costa trobar una foto d'un focus dalt d'un Ferri



Realment no se quina carrera és però pega el palo


Existeix

Dia 5. Un llac i fotos nostres

Segons la ruta programada hui tocava eixir de Genova i anar al llac Como. A més, i per a que no insistiu més anavem a ficar fotos nostres en els llocs que comentem. Però tot això comporta un llarg i exaustiu treball de búsqueda en Google per a traure fotos de tot això i que quadre amb els textos que ens inventem, i tot això mentre seguim fent-nos cervesses a la platja de Gandia.

Començarien pel matí acavant de veure el far de Genova i dirigint-nos al llac Como, on arribariem a mig dia després d'estar parats més de mitja hora en el peatje de Milan. Una vegada a l'hotel de Torno ens quedaríem meravellats amb el llac i les vistes, sobre tot les del balcó (no com les de l'hotel de Gandia que donen de cul a la platja).

Després de dinar, de cara al llac, veuríem el poblet, una passada. Anirien a contemplar Como i finalment sopariem en Lenno, on hauríem arribat a la villa on es gravà un part de Star Wars 2 però no ens deixarien entrar per arribar tard.

I per finalitçar la nit estaríem fent l'article al balcó de l'habitació disfrutant de les vistes nocturnes.

Dalt o baix haguera segur així. I demà toquen 4 països. Curiós, molt curiós.

I seria el segon dia d'estar en Itàlia i seria el segon dia que també estaria mes mal, en Pasqua ens quedarem a no res d'anar a Como. I demà segur que estaré pitjor. El primer sense ella en moolts anys.

I ara vos fiquen les fotos que em trovat.


Amb un poc d'imaginació som nosaltres


Podrien passar pels nostres peus al balcó de l'habitació


Dinant cara el llac

Dia 4. Tot es redueix a un lloc

Hui vos podríem contar (i ficar fotos) de la resta de coses que em vist a Nisa, entre elles la Catedral Rusa i una fortalesa que hi ha dalt la muntanya i des d'on es veuen unes vistes que no es poden expressar amb paraules.

Vos podríem contar el camí per la costa Blava i les coses que anem veient en Genova. Podríem.

Però tot això hui ha quedat en un pla insignificant després d'açò:

Li hem pegat 5 voltes al circuit (i em adelantat a un Ferrari, ho podem demostrar). Cada volta era per un motiu: trobar-lo, s'acabat la bateria de la càmera, que si ara vídeo, que si ara fotos, que si ara per al blog, que si la de formació, que si darerre del Safety car... Total, un record per a no oblidar.

Per cert, David va un dia retrasat amb els ascensors dels hotels. I a mi hui m'ha entrat la nostàlgia de tornar a Itàlia per tercera (o quarta si contem l'incursió al Vaticà) vegada i la primera sense ella. França ho passí acceptable, se que Itàlia em costarà més.

Si demà l'hotel té wifi, contarem més coses .

Dia 3 (en proves)

De moment huí també tenim Wifi, demà ja no ho tinc tant clar.

Huí ha sigue un dia llarg i cansat. Ens hem alçat prompte (a les 6 ja era de dia clar, però no ens hem alçat a eixa hora), i hem acabat de veure Marsella, dalt o baix, hem pujat fins la muntanya que té a l'entrada del port ja que ahí hi ha una catedral i les vistes son brutals. La pega era que estava prou altet i pujant en el cotxe l'hem deixat a un tros de dalt per si de cas dalt no hi havia aparcament, David no ho tenia clar, i hem acabat de pujar a peu. Quin martiri de bon matí, i la gràcia ha sigut que allí dalt cavien més de 30 cotxes.

Ja hem deixat Marsella i hem marxat de camí a Cannes. Hem parat a dinar en Toulon i ens ha tocat un bar on la paraula lento es queda curt a l'hora de servir-nos, alló no era desesperant, era el de després. Per a fer temps el figura ens ha tret una cassoleta amb tomaques crues, com sona, i al cap de molt de temps com ha vist que no les tocavem, se les ha emportat i ens ha dux el pa. I per que no deixa ara les tomaques i les refregariem amb el pa? Per a matar-los.

Hem anat a Cannes. És una exageració, la gent te diners per castig i es peguen per un metre d'arena. Si vols una tumbona en un embarcadero que hi ha aposta, 110 € per dia. Estaven plens.

I per a acabar el dia hem vingut a Nisa. Hem agafat un camí de costa i era pitjor que el Saler un diumenge. 28 km ens han costat més d

Hora i mitja. I em acabat per l'autopista. Coses que passen.

Nisa de moment be, res a destacar, si no tenim en compte que pel mig de la zona més transitada, on més gent hi havia sopant ha passat un nano corrent d'arrere un altre i li ha xillat per a que ho sentiren quasi en Sueca "gilipollas". No estem per a eixir de casa.

Demà més, o no.

No es podeu imaginar el que em costa escriure tot açò amb l'Iphone. Un patiment



La Catedral que està dalt de la muntanya de Marsella



Les tomaques



El de blanc és el que fica les tomaques



La seu del festival de Cannes


Una de les catedrals de Nisa

Dia 2 (resum fins el moment)

Hola a tots.

Vos contem. Ahir no poguérem pujar fotos ni fer el text més llarg degut a certes coses, principalment que no dispose de conexió a Internet a l'iphone. Em deia que activara el servici de roaming però que podria tindre tarificació especial, per si de cas no l'activí i quan vaig trobar el telèfon de Movistar profesional ja era molt tard. Hui he tocat i molt amablement m'han dit que per 10 euros al dia em puc conectar. Va a ser que no.

De nit, a l'hotel hi havia un ordinador que et deixava 15 minuts de Internet però era l'entisim i tenia les tecles al revés, ja veiereu el resultat.

Per fi, hui a l'hotel hi ha wifi i amb ella puc fer açò. És lent però almenys va.

Aquest matí ens hem alçat en Carcassona, hem anat a Arles per camins de costa i després a Marsella. Demà acabar Marsella, és gran i a peu no arribes a tot, Cannes i acabar en Nisa. Hi haurà wifi?

Les fotos


La ciutat medieval de Carcasona, una passada.


La catedral de Marsella al costat del mar, com vos ho dic.


I després d'un dia cansat, dos cerveses per cap per a recuperar-nos. David pregunta si sabeu quina és la meua.

Demà més, o no

Dia 1 (sense fotos)

Hola a tots.

Estem vius però de moment no podem ficar fotos i jo estic pegant-me de galtades amb un teclat francés que té les tecles al revés.

Demà intentarem solucionar-ho.

Anem a intentar dormir si el sopar (una fabada de pato i porc, com sona, és tipic d'aci) que ens hem estacat ens deixa.

Demà eixim

Ja està, sols falten unes poques hores per a que comencem el viatge cap als Alps, unes poques hores per a acabar de preparar el poc que ens queda per fer, tancar les maletes, ultimar els últims mapes, agafar el carregador del mòbil, etc.

I ja està tot, estos deurien de ser moments de nervis, d'impaciència, d'eufòria (si voleu dir-ho forma exagerada) i d'emoció davant de tot el que ens espera, però la realitat no és així (almenys per a mi, supose que per a David si), és prou més complicada.

Després de tants anys aquest serà el primer viatge que faré sense ella, i no se com ho vaig a portar. Un dels fins del mateix era canviar d'aires, veure altres coses i mantindre la ment ocupada per a distraurem un poc. Però no ho se, quan més s'arrima el moment de la partida més mal ho duc, més em costa fer-me a la idea de que ella no va estar.

Espere que durant aquestos dies la infinitat de coses que anem a veure (encara que sols siguen els bars de cada ciutat) em tinguen amb els pensaments distrets, ja que sinó és així David em matarà.

Ja vos ho contarem.

El viatge

De vegades els mals moments et deixen alguna cosa bona, i en aquest cas ha sigut esta.

Parlant una vesprada amb David d'eixir alguns dies fora este estiu per a canviar un poc d'aires i tindre la ment ocupada en altres coses, vàrem estar comentant d'anar una setmana a Irlanda o Escòcia, però a mesura que anàvem parlant-ho, més canviàrem de lloc, de ruta, de dies, de transport, etc.

A la fi ens anem a Innsbruck (Àustria), just el lloc on el València ha estat de pretemporada i que torna abans que arribem nosaltres. I després de moltes variacions esta és la ruta que farem, de moment (si punxeu es fa més gran).

La ruta en Google Maps

Eixim el proper dimarts dia 26 i tornem el dia 7 d'Agost. En total 12 nits i 14 dies de ruta per Europa.

Sí, anem amb cotxe. Fent rutes diàries d'unes tres hores (dalt o baix) i a veure altre lloc.

Per a tindre un record diari del viatge i saber que estem vius, hem decidit crear aquest blog on dia a dia penjarem algunes fotos (tampoc massa) de per on estem i el que hem vist. I contar-vos si ens ha passat alguna cosa interessant.

Per cert, si fica Spielberg en la firma és degut a que és el compte que gaste per als blogs fallers.

Ens veiem a la tornada.