Quasi dues setmanes després d'acabar el viatge m'he atrevit a deixar alguna cosa per escrit sobre ell...
Tanmateix, des de Gandia hem pogut imaginar i trobar totes les fotos que us hem deixat; mentre el Xarli ho penjava tot, a una llibreria de "Gandía pueblo" vaig trobar un llibre que em va cridar cap a ell, Le città invisibile (Les ciutats invisibles), d'Italo Calvino (molt recomanable qualsevol cosa d'ell, de veres).
Què millor per a un viatge inexistent que un recull de descripcions de ciutats inventades per Marco Polo per a entretenir a Kublai Kan, qui en el moment que el venecià deixara de narrar el seu viatge li tallaria el cap?
Mentre estàvem a la platja de Gandia, Daimús i també al cim de la Safor (era fàcil posar un cartelet dels Alps allí...) anava llegint i vaig trobar un fragment de conversa entre els dos personatges que, almenys per a mi, reflecteix l'esperit del viatge (ja sé que es nota que sóc de lletres...):
MP. Les ciutats, com els somnis, estan fets de somnis i de pors, fins i tot si el fil del seu discurs és secret, les seues regles absurdes, les perspectives enganyoses i qualsevol cosa n'amaga una altra.
KK. Jo no tinc ni desitjos ni pors -declarà el gran Kan-, i els meus somnis estan composats o per la ment o per la casualitat.
MP. També les ciutats creuen ser obra de la ment o de la casualitat, però ni l'una ni l'altra són prou per mantenir els seus murs. D'una ciutat no gaudeixes les set o les setanta-set meravelles, sinó la resposta que dóna a una pregunta teua.
KK. O la pregunta que et fa obligant-te a respondre, com Tebes per boca de l'Esfinx.
Fins el proper viatge, sap qui a quina ciutat, quan i com!!
1 comentari:
Jo ja et vaig comentar la idea que tinc per al proper any (i ja ho he estat mirant).
És podria fer, és una bogeria i ens faria falta el mes sencer però la vida és així i has d'aprofitar el moment.
Que de riure a plorar hi ha menys del que u es pensa.
Publica un comentari a l'entrada