Segons la ruta programada hui tocava eixir de Genova i anar al llac Como. A més, i per a que no insistiu més anavem a ficar fotos nostres en els llocs que comentem. Però tot això comporta un llarg i exaustiu treball de búsqueda en Google per a traure fotos de tot això i que quadre amb els textos que ens inventem, i tot això mentre seguim fent-nos cervesses a la platja de Gandia.
Començarien pel matí acavant de veure el far de Genova i dirigint-nos al llac Como, on arribariem a mig dia després d'estar parats més de mitja hora en el peatje de Milan. Una vegada a l'hotel de Torno ens quedaríem meravellats amb el llac i les vistes, sobre tot les del balcó (no com les de l'hotel de Gandia que donen de cul a la platja).
Després de dinar, de cara al llac, veuríem el poblet, una passada. Anirien a contemplar Como i finalment sopariem en Lenno, on hauríem arribat a la villa on es gravà un part de Star Wars 2 però no ens deixarien entrar per arribar tard.
I per finalitçar la nit estaríem fent l'article al balcó de l'habitació disfrutant de les vistes nocturnes.
Dalt o baix haguera segur així. I demà toquen 4 països. Curiós, molt curiós.
I seria el segon dia d'estar en Itàlia i seria el segon dia que també estaria mes mal, en Pasqua ens quedarem a no res d'anar a Como. I demà segur que estaré pitjor. El primer sense ella en moolts anys.
I ara vos fiquen les fotos que em trovat.
Amb un poc d'imaginació som nosaltres
Podrien passar pels nostres peus al balcó de l'habitació
Dinant cara el llac
6 comentaris:
Cada cop que veig alguna cosa del llac Como m'enrecordo del Clooney, que te allá una cabanyeta...
Ja ves quina habitacioneta vos han donat, no? que aneu de rics??
és meravellós...
M'haguera molat tindre permís per publicar-te al blog una coseta, però be te l'envie als comentaris... un for abraç amic
Trobe que hui et mereixes una cosa així, hui comences la teua quarta decada per aquest món en moviment. Un dia difícil, supose, després de tants anys…
Jo no sóc ningú per donar consells, i molt menys a tu, amic. Tu eres el que has de viure la teua vida, amb les teues virtuds i els teus defectes, amb els teus encerts i els teus errors. Tu eres el que has de triar el teu camí i tu també el que has d’afrontar totes les circumstàncies d’este món canviant.
Les coses venen com venen, no hi ha res escrit, l’alegria és molt fàcil de viure i la tristessa molt difícil de passar (però passa), el temps és molt cabró, tot ho cura… sempre recordaré aquella frase de hui estàs ací però demà estaràs allà…, recordes? Be doncs estigues on estigues tracta de ser feliç i rodejar-te de la gent que realment t’aprecía i et vol.
Va, prou de melancolies que estàs de viatge. Sols recorda que el millor trofeu en la vida és l’estima de les presones i la vertadera amistat.
Brindo por ello, SALUT!!!
Ahh! Que se m’oblidava tot este escrit era per a felicitar-te per la preciosa melena rubia que encara conserves, per tindre la mateixa ponsonya que sempre i per eixos 31 anyots que acabes d’acomplir, no canvies mai, MOLTES FELICITATS!!!!!
Seguiu contant cosetes del viatje i ojito: si bebes no conduzcas!
Moltissimes felicitats Carlos!! Esper k hages disfrutat del dia. Quan torneu ho celebrem!! 31 bessets...
Cloney te 2 villes al llac, jo si poguera també les tindria, encara que fos un piso de mala mort. Em quedaria a viure allí.
No anem de rics, més be el contrari. Les vistes impresionants però l'hotel seria dels anys 70 i no estava reformat.
Gràcies Xuso per eixes linees. Son moments molt difícils per a mi, i hui més, i coses així fan que m'entristeixca encara més però al mateix temps aconsegueixen que allibere un poc eixos sentiments que porte a l'interior i que dia rere dia sols fan que fer-me mal.
Com no vaig a enrecordar-me d'eixa frase? Ens marca una època i ara està marcant-nos la idea d'aquest viatge.
Publica un comentari a l'entrada