Per coses de la Càbala i l'astrologia hui tocava el que podría ser l'etapa més bonica (creguem pel que fica en la wikipedia) i més internacional. Justament hui. Comencem.
Vist que ahir ens gitariem prou tard contemplant les vistes del llac, aquest mati haguérem dormit fins tard. Però no tindríem en compter que a les 7 es dia clar i que estaríem veient amaneixer per les muntanyes que rodejen el llac, ja que la claror i el desfici ens impedirien dormir més. (Traducció: a les 7 tornavem de Coco-loco)
Café al cos i marxariem cap a Sils Maria. Una aldea de Suiza on Nietzsche tenia una casa. Per a arribar a eixe punt tindríem les 2 visions
més impresionants del viatge. Creuar el llac Como amb un Ferri i creuar els Alps amb el cotxe, hi ha cada vall que et quedes impresionat.
Vist que seria hora de dinar buscariem un bar on tingueren tele i ficaren la carrera. Per a no discutir la veuríem en un país neutral, Suisa.
Ben dinats ens dirigiriem a Lienchenstein, i el trobaríem, i el veuríem i quasi ens passaríem de llarg. Per a, finalment arribar a Fieldkrich, en Àustria i acabar el dia allí.
Aduanes, moltes. Parar-no, per a què?
I com era d'esperar, hui he tornat a caure, i ha sigut el dia que més m'ha durat.
Demà, un castell i Innsbruck. Vaig a anar buscant fotos, les de hui.
No es podeu imaginar el que costa trobar una foto d'un focus dalt d'un Ferri
Realment no se quina carrera és però pega el palo
Existeix
9 comentaris:
La carrera es Hongria ;)
Felicitats atrasades!!!
CUMPLEAÑOS FELISS, CUMPLEAÑOS FELISSSSSS, TE DESEAMOS TODOSSSSSS, CUMPLEAÑOS FELISSSSSSSSSS................................................BIEN, BIEN
Hola!!!Com va tot per ahi??Esteu vegent un montó de coses xulissimes!
La verita és que el llac Como és molt bonic, alee disfruteu!!
Carlos ànim que el temps passa i les coses que ara fan molt de mal van passant-se poc a poc, aixina que disfruta el moment, disfruta d'este viatge, i d'esta nova aventura uqe comença!!
Molts besos des de Sollana!!
PD: lo de trobar fotos per donar el pego és un currele, jejeje
ieeee!! no pareu,eh!!!
moltes felicitats xarli!! amb dies de retràs, però bé...
a veure si em conecte el dia del cumple de david i vos escric algo tb.
he estat llegint totes les entrades anterior, pareix q ho esteu passant molt bé! l'any q ve jo tb vull anar a gandia, ho tenim ahi al costaet i és un món desconegut!
bé xiquets, ens veiem a la vostra tornada i sobretot abans q jo me'n vaja a tarragona, q és on vaig a viure l'any que ve!!! esteu convidats, clar.
besets!
CHARLES.....DEIVID........ESTEU PER AHÍ??? PERQUÈ NO PUBLIQUEU RES??????? VOS HAN FURTAT LA BLACKBERRY IXA QUE TENIU?????VA QUE ESTEM IMPACIENTS PER SABER COSES............
Felicidades Davigotxi!!!!!
Podeu tindre sexe els dos, allí ningú vos coneix, ojos que n ven caguerà que xafes... però no s'enamoreu, perquè ara passa el que passa i ja no ens teniu informats (sols voleu que besitos i arrumacos) ai mare...!!!!!
Moltes felicitats David!! 31 primaveres ja, què major... però et conserves prou be... (ejem, ejem)
ale a continuar petant-se fogones, però de ves een quan envieu alguna foto de Gandia, i a vore si a la tornada, per celebrar els aniversaris (o el vostre amor) fem una cervessota encara que siga...
Moltissimes felicitats David!! Espere que disfruteu molt del que vos queda de viatge i k hui ho celebreu com toca!! Pero doneu senyals....!! Jeje. K cumplisques molts mes! Bessets x als dos.
Hongria? Jo sola vec a Marc Webber, també seria casualitat.
Gràcies a tots per les felicitacions, tant de part meua com de David. Dona igual que siguen amb retràs, conta la intenció.
No hem donat senyals de vida degut a que no teníem Wi-fi disponible, vos ho contem en l'article d'aquesta nit.
Maria, un dels motius d'un viatge com aquest era despejar-me però no ha anat com haguera pogut esperar. I si resulta que no vullc (ni puc) començar cap aventura i el que dessitge és tornar al que tenia? Qué faig?
Publica un comentari a l'entrada