No vos podeu imaginar les ganes que tenia de poder escriure un article amb un teclat, i espanyol. Dona gust.
Ja hem tornat a casa, i a simple vista les coses no han canviat gens. Segueix fent la mateixa calor i humitat que el dia que marxarem. Hi ha coses que no canvien.
Per donar-li un final al blog, vos contaré els últims dies del viatge, i així sempre quedaran per al record.
El dia 10. Turin.
Arribarem prompte a l'hotel i tinguérem temps per a veure la ciutat de forma tranquil·la. Per la vesprada passarem per un parc on hi havia uns barets i un grup assajant. De nit decidirem anar a veure'ls, va estar prou be.
La Catedral
El dia 11. Le tour de France.
Com ja vaig ficar el dissabte, fou una etapa pròpia del Tour. L'eixida era en Turin, la parada la tenien en Briançon i el final en Grenoble. En Briançon fou l'etapa on Andy Sleck es va escapar pujant els ports (pels quals nosaltres passarem) i en Grenoble fou on tingué lloc l'última crono on pergué el mallot groc en favor de Cadel Evans.
Pel camí, els Alps Francesos, amb el Col de Lauteret (2058 m) i el Col de Galibier al costat. I els glacials que encara queden. Uns paisatges espectaculars.
En Briançon pujarem a una de los dos fortificacions que tenen dalt de la muntanya i tinguérem unes vistes que donava gust, a l'altra sols és podia pujar amb els de patrimoni i per les vesprades.
I la sorpresa ens l'emportàrem en Grenoble. Pensàvem que era una ciutat que poc tenia que ensenyar-nos i ens emportarem algunes sorpreses. La primera fou un festival de Catalans. Porten fent-lo més de trenta anys, fan concerts, teatre, ballen sardes i fan castells. Que coses.
I la segon fou una de les millors vistes de tot el viatge. Grenoble té un telefèric que et puja dalt de la muntanya que tenen i des d'on pots visualitzar tota la ciutat, és per a voreu. Per a tindre millors vistes pujarem quan estava fent-se fosc, així contemplarem com anava il·luminant-se la ciutat. És una imatge per al record.
I allí dalt, amb la tranquil·litat del lloc i les meravelloses vistes em tornà a entrar la nostàlgia. Duia dos etapes suportant-ho prou be, des de la ruta Innsbruck-Verona però allí dalt no vaig poder. En tot moment del viatge he pensat en ella, estrany era l'estona que no ho feia, hi havien vegades que era més fort i vegades que era menys. Ahí fou de les fortes.
Briançon des d'una de les fortaleses.
Les Festes Catalanes de Grenoble
Part de les vistes nocturnes de Grenoble des de la muntanya
Dia 12. Anem cap a baix.
Eixe ja ens dirigíem cap al sur, quasi cap a casa. Pararíem en Avignon i faríem nit en Montpelier per a l'endemà arribar a Sueca.
Hi hagueren prou problemes en l'autopista entre retencions i accidents (cosa que ens va fer que l'endemà ens alçarem prompte i férem carretera, no voliem tindre alguna cosa pareguda i menys sent diumenge). Però al final arribarem a Avignon, on veiérem la seu Papa i el seu famós pont que no passa el riu.
D'ahí cap a Montpellier. Que per a arribar a l'hotel ens costà Déu i ajuda, apart de tindre el navegador trencat (preguntarem, no era massa problema) l'hotel estava al centre de la ciutat, el qual era tot peatonal i estava tot en obres, un caos.
Però finalment arribarem, veiérem la part antiga de la ciutat, soparem i a dormir.
Ja hem tornat a casa, i a simple vista les coses no han canviat gens. Segueix fent la mateixa calor i humitat que el dia que marxarem. Hi ha coses que no canvien.
Per donar-li un final al blog, vos contaré els últims dies del viatge, i així sempre quedaran per al record.
El dia 10. Turin.
Arribarem prompte a l'hotel i tinguérem temps per a veure la ciutat de forma tranquil·la. Per la vesprada passarem per un parc on hi havia uns barets i un grup assajant. De nit decidirem anar a veure'ls, va estar prou be.
La Catedral
El dia 11. Le tour de France.
Com ja vaig ficar el dissabte, fou una etapa pròpia del Tour. L'eixida era en Turin, la parada la tenien en Briançon i el final en Grenoble. En Briançon fou l'etapa on Andy Sleck es va escapar pujant els ports (pels quals nosaltres passarem) i en Grenoble fou on tingué lloc l'última crono on pergué el mallot groc en favor de Cadel Evans.
Pel camí, els Alps Francesos, amb el Col de Lauteret (2058 m) i el Col de Galibier al costat. I els glacials que encara queden. Uns paisatges espectaculars.
En Briançon pujarem a una de los dos fortificacions que tenen dalt de la muntanya i tinguérem unes vistes que donava gust, a l'altra sols és podia pujar amb els de patrimoni i per les vesprades.
I la sorpresa ens l'emportàrem en Grenoble. Pensàvem que era una ciutat que poc tenia que ensenyar-nos i ens emportarem algunes sorpreses. La primera fou un festival de Catalans. Porten fent-lo més de trenta anys, fan concerts, teatre, ballen sardes i fan castells. Que coses.
I la segon fou una de les millors vistes de tot el viatge. Grenoble té un telefèric que et puja dalt de la muntanya que tenen i des d'on pots visualitzar tota la ciutat, és per a voreu. Per a tindre millors vistes pujarem quan estava fent-se fosc, així contemplarem com anava il·luminant-se la ciutat. És una imatge per al record.
I allí dalt, amb la tranquil·litat del lloc i les meravelloses vistes em tornà a entrar la nostàlgia. Duia dos etapes suportant-ho prou be, des de la ruta Innsbruck-Verona però allí dalt no vaig poder. En tot moment del viatge he pensat en ella, estrany era l'estona que no ho feia, hi havien vegades que era més fort i vegades que era menys. Ahí fou de les fortes.
Briançon des d'una de les fortaleses.
Les Festes Catalanes de Grenoble
Part de les vistes nocturnes de Grenoble des de la muntanya
Dia 12. Anem cap a baix.
Eixe ja ens dirigíem cap al sur, quasi cap a casa. Pararíem en Avignon i faríem nit en Montpelier per a l'endemà arribar a Sueca.
Hi hagueren prou problemes en l'autopista entre retencions i accidents (cosa que ens va fer que l'endemà ens alçarem prompte i férem carretera, no voliem tindre alguna cosa pareguda i menys sent diumenge). Però al final arribarem a Avignon, on veiérem la seu Papa i el seu famós pont que no passa el riu.
D'ahí cap a Montpellier. Que per a arribar a l'hotel ens costà Déu i ajuda, apart de tindre el navegador trencat (preguntarem, no era massa problema) l'hotel estava al centre de la ciutat, el qual era tot peatonal i estava tot en obres, un caos.
Però finalment arribarem, veiérem la part antiga de la ciutat, soparem i a dormir.
El pont d'Avignon
Dia 13. Casa.
Dia de viatge, dia de carretera, dia de tornar a la crua realitat. A les 9 ja havíem creuat la frontera i les 2 i mitja estàvem en casa. S'havia acabat tot. Les dues setmanes ja havien passat, ara sols és un record de per vida.
Un record d'un dels millors viatges que faré en la meua vida, i el primer sense ella.
Arribí a casa amb ànims i certes il·lusions però que prompte, massa prompte, desaparegueren i tot tornà al seu amarg origen. Em queda una setmana per a a anar a treballar i no se com ho podré suportar. Porte més de 24 hores pegant-li voltes i més voltes al tema. Açò és un infern.
Volia tornar i al mateix temps no per que em temia que passaria açò, i ha passat, i està passant. I no se fins quan però no veig un final, no.
I açò ha sigut de manera molt breu el viatge. L'aventura de dos Suecans pels Alps amb un Focus. Quan ens veiem en persona ja ho esplaiarem molt més.
Ens veiem.
Arribí a casa amb ànims i certes il·lusions però que prompte, massa prompte, desaparegueren i tot tornà al seu amarg origen. Em queda una setmana per a a anar a treballar i no se com ho podré suportar. Porte més de 24 hores pegant-li voltes i més voltes al tema. Açò és un infern.
Volia tornar i al mateix temps no per que em temia que passaria açò, i ha passat, i està passant. I no se fins quan però no veig un final, no.
I açò ha sigut de manera molt breu el viatge. L'aventura de dos Suecans pels Alps amb un Focus. Quan ens veiem en persona ja ho esplaiarem molt més.
Ens veiem.
4 comentaris:
Aixó dels castellers m'ha deixat KO, també hi havia instruments del infern?? ( O sigui, gralles).
Molts ànims per la tornada.
L'any que ve repetiu eh?? així gaudim de les vostres fotos un cop més. ;)
Dalt de l'escenari apareixen 5 tocant tabals i dolçaines (que és com ho diuen ací les gralles). No podia faltar això en una festa així.
No se l'any que ve el que farem, no se el que faré demà.
Fotos hi han unes 2000, quasi res. Coses de les reflex.
Que pasada de viatge!! Sera un record magnific! M'agradat molt cada lloc pel que heu pasat. Ara ja heu tornat a la realitat i toca quedar amb nosaltres per contar mes coses...jeje!
Molts anims Carlos!! Muuuuaaaaaa...
Quedar el dissabte toca per a sopar i xarrar si voleu saber més coses.
Publica un comentari a l'entrada